La Punteta · 27 de Juny de 2022. 09:20h.

JORDI GARCIA-PETIT PÀMIES

Jordi Garcia-Petit Pàmies

Vilagrà, paraules contra el diàleg

¿Com pot haver-hi un diàleg seriós entre el Govern d’Espanya i el Govern de la Generalitat, si la primera discrepància entre les parts rau, precisament, en les paraules per al diàleg?

Václav Havel ha deixat escrit: “la paraula és un fenomen enigmàtic, ambigu, ambivalent, enganyós”. Per això, en l’exercici de la política s’ha de ser especialment curós en l’ús de les paraules. Els cínics defensen el contrari: la política permet una generosa ambivalència de les paraules, i el resultat és el desprestigi de la política davant la ciutadania honrada, a l’altra tant li fa el cinisme.

Després de la reunió amb Félix Bolaños per revifar les relacions institucionals, Laura Vilagrà, consellera de la Presidència,  ha emprat el llenguatge habitual del processisme: diàleg per “acabar amb la repressió i per resoldre el conflicte polític”.

Queda sobreentesa la posició del Govern  de la Generalitat:  el remei per a la repressió és l’amnistia i la desjudialització de l’independentisme i per al conflicte polític l’autodeterminació “per a la independència” -no el que resultés d’un referèndum, sinó el que volen que resulti del referèndum.

No hi haurà, doncs, diàleg constructiu per part del Govern, sinó un aprofitament per allargar el rendible victimisme  que dóna  una taula de negociació que  “no negocia per culpa de Madrid”.  

Repressió és la paraula fetitxe dels dirigents independentistes. Si ens deturem a analitzar-la, tenen raó, però no en el sentit que li donen ells . Repressió és l’acció de reprimir, que és impedir l’acompliment d’allò que és condemnable. És en aquest sentit que s’ha d’entendre la repressió.

Els independentistes han estat processats i condemnats perquè infringiren la llei. Per tant, la repressió fou necessària y legal,  i justa un cop esgotats tots els recursos.  I si no s’ha pogut demostrar que infringiren la llei,  han estat absolts.

 El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya acaba de revocar la sentència de l’Audiència de Barcelona que condemnava dos CDR pels  disturbis del 21 de desembre de 2018  -en ocasió  del Consell de Ministres a la Llotja de Mar-  per falta de proves. Revocació que des de l’orbita independentista no ha merescut cap reconeixement de la imparcialitat de l’òrgan judicial que tan sovint critiquen.

Ve això a tomb per recordar que els independentistes neguen la separació de poders. Segons ells, que no s’estan de qualificar la justícia de  “podrida”, els tribunals són el braç obedient de l’Estat repressor.

Exageren  la repressió de tal manera que es contradiuen fins al ridícul; no els importa,  són insensibles tant al ridícul com a la contradicció. Diuen que se’ls reprimeix per les seves idees, o sigui, per les paraules que expressen les idees, i no hi cauen que si fos així no podrien dir el que diuen. És igual, saben que els seus crèduls seguidors s’ho empassen tot.

“Resoldre el conflicte polític” són paraules buides, enganyoses. Hi ha conflicte polític, però no entre Espanya i Catalunya, sinó entre els dirigents independentistes  i les institucions de l’Estat. Ells, amb els seus actes -no per les seves idees-, es posen en situació de “conflicte” i inciten els seguidors al conflicte.  Després s’esgargamellen clamant per la resolució del conflicte, més retorçat, impossible.

La taula de diàleg no portarà cap avenç en el retrobament que proposa el Govern d’Espanya mentre els independentistes no depurin les paraules i emprin les que corresponguin a reivindicacions constitucionalment  viables, que n’hi ha.

La pretensió independentista d’una taula de diàleg per “negociar la independència de Catalunya,” que és el que esperen de la taula, és un absurd que cap Govern d’Espanya, ni de cap altre Estat d’Europa en situació semblant, no acceptaria.

Malgrat l’absurditat de la pretensió, això és el que hi ha implícit en les paraules “resoldre el conflicte polític” de Laura Vilagrà. I si no,  que expliquin què entenen per “resoldre”,  tant que en parlen i encara no ho sabem del cert.

Publicitat
Publicitat

2 Comentaris

Publicitat
#1 Andrea, Barcelona, 27/06/2022 - 16:29

Si, si que saben el que volen: continuar remenant les cireres i viure tant de temps com puguin a costa dels ciutadans de Catalunya.

#1.1 Marc de Vich, Vich, 27/06/2022 - 18:57

No sé de qué hablas, Cataluña como cualquier hijo de vecino necesita trabajo, y estar al lado de los ciudadanos es dar trabajo, con esta actitud, no se crea trabajo, lo otro son necesidades creadas por grupos bien organizados, para seguir viviendo del cuento eternamente, y además muy pero que muy poco preparados en todas las facetas, un desastre