Publicitat
La Punteta · 24 d'Abril de 2014. 16:57h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Vingui a Martorell, consellera

El Govern va aprovar dimarts passat, la vigília de Sant Jordi, un nou Pla d'Immigració, el cinquè des dels anys 90. Bé, de fet, li diuen Pla de Ciutadans i de les Migracions per gestionar l'Acollida i la integració de les persones nouvingudes.

Però és com la venda de patrimoni, que l'han batejat com Pla de racionalització i optimització d’espais dissenyat per reduir el dèficit públic i reequilibrar les finances de la Generalitat. Una venda és una venda.

I un dels eixos de l'esmentat pla és la famosa Transició Nacional perquè, en opinió del Govern, la immigració ha contribuït a "reforçar la identitat nacional" i és "una oportunitat única per reforçar la cohesió nacional".

Davant aquests conclusions li vaig preguntar a la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, si havia llegit mai Els altres catalans, de Francesc Candel. Em va dir que sí però el portaveu del Govern, Francesc Homs, va haver-li de llançar un cable.

Ho dic perquè fins i tot el propi Candel alerta a la seva obra, recentment reeditada per la Butxaca, que llavors existia "el perill que l'augment en gran escala de la immigració arribés al paroxisme i s'empassés la regió" (pàg. 107).

I ho deia amb una immigració -la dels anys cinquanta i seixanta-, que culturalment i socialment era més propera que l'actual. Llavors, en efecte, venien d'Andalusia, de Múrcia, d'Extremadura, de Galícia. Ara vénen del Magrib, del Senegal, del Pakistan o de la Xina. Fins aquí, tots d'acord, suposo.

Poc després me la vaig trobar al bar del Parlament fent un entrepà perquè, aquell dia, tenia una compareixença parlamentària. Em va dir en to amical, per descomptat, que era "molt pesat" amb aquest tema i que un dia en parlaríem "llargament".

Jo li vaig replicar que, en comptes de parlar-ne, la convidaria a Martorell. Vaig dir aquest municipi del Baix Llobregat nord perquè té més d'un 20% d'immigració: de 28.000 habitants, quasi 6.000 són estrangers.

En el benentès que en són més perquè els sense papers no surten a les estadístiques i que es concentra per barris: generalment al nucli històric. Davant de casa l'alcalde té una plaça recentment rehabilitada a la qual els veïns han rebatejat amb el nom de Plaça Tetuan.

Però, ben mirat, podríem haver escollit altres municipis, fins i tot molt més enllà de l'àrea metropolitana de Barcelona: Vic (25%), Tortosa (20%), Palafrugell (25%), el Vendrell (16%), Manlleu (22%) i Balaguer (23%), entre d'altres. La immigració està canviant la composició sociològica de les nostres ciutats.

Per això, si la consellera ve a Martorell li presentaré el Pere Mas. El Pere Mas és l'única persona que conec que milita en un partit, en aquest cas Esquerra, des de fa 25 anys, ha pagat tota la vida la quota corresponent i no ha volgut mai cap càrrec. Em trec el barret.

Tant que el 17 de setembre del 2011 va venir Oriol Junqueras, tot aprofitant que se celebrava la consulta sobiranista a Martorell, i li va lliurar la insígnia del partit, que és la foto que il·lustra aquest article. Alfred Bosch n'és testimoni perquè també hi era. I el cap d'ERC a Martorell, Adolf Bargués.

El Pere Mas té l'estelada més gran de tot el poble a l'espera de la consulta -brodada, no estampada: la va encarregar expressament- i en un país on la societat civil és de pa sucat amb oli ell sí que és societat civil.

A més de ser l'ànima d'un club de trial -d'aquells que en comptes de fer malbé la muntanya tenen cura dels camins- va ser el responsable que Martorell tornés a tenir equip d'hoquei patins després de 40 anys juntament amb David Serlavós, un altre fidel militant d'Esquerra, ara segon tinent d'alcalde a la Palma de Cervelló.

Doncs bé, el 10 de març del 2012 -me'n recordo perquè aquell dia l'Assemblea Nacional Catalana va celebrar la seva assemblea constituent al Palau Sant Jordi- em vaig trobar el Pere Mas a carrer i, no sé com, vam acabar parlant d'immigració en comptes del temps:

- Aquí l'únic que ho ha fet bé és el de Badalona.
- L'Albiol? -vaig preguntar jo esverat-.
- Sí, aquest.
- Pere! -vaig exclamar-, però sí és del PP.
- Sí, però almenys vol posar ordre. Ha vingut molta gent: quan fan colla, no s'integren.

El Pere, que viu al mateix carrer on hi ha una mesquita, de vegades ha de passar la mànega per damunt del carrer, entre d'altes problemes de convivència. Hi ha cultures -com també la xinesa- que consideren que més val escopir que mocar-se. Però una cosa és fer-ho en un àrea rural i l'altra al mig de l'asfalt.

Val a dir que, el Pere Mas no és un cas únic, ni tan sols l'excepció que confirma la regla. El 2 d'agost del 2012 vaig anar al barri de Sant Llorenç de Terrassa, un altre ca n'Anglada, per fer un reportatge sobre un problema de convivència entre veïns i em vaig trobar amb la Margarida, de 64 anys.

La Margarida, que viu en un bloc amb immigració, em va explicar que "un dia em vaig trobar l'escala plena de sang perquè havien matat el xai". També em va confessar que, a més del Josep Cuní, li agradava molt l'Albiol perquè "diu les coses clares".

- Però vostè és del PP? -li vaig preguntar-

- Jooooooo? -em va contestar empipada per la meva pregunta-: A casa sempre hem votat Esquerra, sobretot quan estava el Carod, que la va fer pujar. Ara sóc del Mas". "Jo -va afegir- no faria mal a ningú, però això n'està ple".

Si mai ve a Martorell, consellera Munté, li puc presentar el Pere Mas. Però també a altres pares de família -tots de classe mitjana- que tindran seriosos dubtes sobre que la immigració, com diuen vostès, reforça "la identitat nacional" o és un factor de "cohesió social". I posaria la mà al foc que cap d'ells no vota PP o Plataforma. Al contrari, deu haver-hi votants de tot una mica: de CiU, d'Esquerra, del PSC o fins i tot d'Iniciativa.

I, per cert, a l'Ajuntament de Martorell també governa Convergència i Unió. Amb majoria absoluta, però en aquest tema -com al Govern-, tampoc no han fet res. Pregunti, pregunti consellera als veïns què en pensen de la immigració i entendrà perquè fins ara era el tercer problema dels catalans a les enquestes del CEO. Els polítics haurien de fer més carrer i menys despatx.

 

Web personal

Darrers articles

Elogis

Insults

Twitter

Publicitat

15 Comentaris

Publicitat
#11 Pere, Lleida, 27/04/2014 - 01:32

Sr. Rius, ho torno a escriure per 3ª vegada, encara que vostè no ho publiqui. La Marta Alòs en el seu article diu coses molt ofensives: Espanya porta al seu ADN el feixisme i el franquisme. Si és tant valenta per dir aquestes bestieses, per què no és capaç d'acceptar les crítiques dels lectors?

#10 Jotaeme, Mataró , 25/04/2014 - 18:08

Ese tipo de consignas son mensajes de tontos para tontos. Como no se lo cree ni ella, es difícil que el resto crea el oximoron. Por cierto, viendo las imágenes aquel día tuve la insana sensación de que la consejera no decía la verdad cuando sostuvo haberlo leído. Cambio de tono e hilillo de voz.

#8 FERRAN, BARCELONA, 25/04/2014 - 11:55

Sí, però això no es pot dir: de seguida et tillen de racista, xenòfob, racista, etc... Per part de la classe política d'esquerres, i per part de la part de població progre. Que viu a barris bé a on lla unica població immigrant són les dones de fer feies que van al seu lloc de treball.

#7 fvckCatalonia, Uropa, 25/04/2014 - 11:12

Llevan vds 30 anyos de retraso respecto a Francia y otros paises europeos, donde ese cuento del enriquecimiento multicultural ya no cuela. Le recomiendo las lecturas de Renaud Camus, Alain Finkielkraut, Dominique Venner entre otros. Ah, y Arriba Espanya.

#7.1 Almogaver, La Figuera, 25/04/2014 - 13:25

T'has oblida't l'eslògan: "Una, Grande y Libre!"

#7.2 pepe, andorra, 26/04/2014 - 02:22

y entonces de gaulle cuando decia vive la france ¿Tambien era facha? Ser español y sentirse orgulloso de ello, a pesar de los politicos y dirigentes corruptos q hemos sufrido desde los austrias, es tan legitimo como estar orgulloso de ser ingles, frances, andorrano, mallorquin, gallego o catalan.

#6 Manresà, Marrakesh, perdò, Manresa, 25/04/2014 - 08:30

Cap Govern ni cap partit polític (i pocs medis de comunicació) entrarà de ple en aquest problema. No volen problemes a curt plaç de que certs estaments els acusin de racistes, i mentrestant van mirant cap un altre lloc deixant que s'enquisti el tema. Fins que a la majoria silenciosa se'ns omplin....