Publicitat
La Punteta · 15 d'Octubre de 2010. 18:03h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Viure del 'cuento'

Josep González opta a la reelecció (notícia de La Vanguardia)

Encara que hagi quedat per darrera de Joan Rosell en la recollida d'avals, estic a favor de la candidatura de Joaquim Boixareu en les properes eleccions de Foment del Treball del dia 28. Benedito també va quedar quart a les eleccions al Barça i després va donar la sorpresa en ésser el segon més votat de tots els candidats. A més, aquestes entitats -sobretot la Cambra- tenen enrevessats sistemes electorals que faciliten la permanència en el poder dels que ja hi són.

Perquè cada vegada que parlem de la renovació de la classe política hauríem de parlar també de la renovació de la societat civil: el president de Foment del Treball, Joan Rosell, aspira a la reelecció per quart mandat consecutiu. Rosell va substituir el 1995 Antoni Algueró, que ma morir de manera sobtada, i es va presentar successivament a les eleccions del 1998, 2002 i 2006. Curiosament, els estatuts de la patronal estableixen un límit de dos mandats consecutius, però només a partir del gener del 2007.

Entre d'altres iniciatives a favor de l'empresariat català cal destacar el seu silenci durant l'apagada d'Endesa l'estiu del 2007. Suposo que perquè ha estat membre del consell d'administració de la pròpia Endesa i president de la seva filial Fecsa.

Tanmateix, el rècord el té Josep González, de Pimec, que aspira a repetir per sisena vegada. De fet, l'actual Pimec és el resultat de la fusió el 1997 de Pimec i Sefes, una organització patronal del Baix Llobregat que ja presidia ell des del 1991. Per tant, de fet, porta al capdavant d'una organització empresarial gairebé vint anys.

Pimec deu ser el xiringuito particular de Josep González perquè ara fa un mes, el passat 17 de setembre, li vam demanar el currículum oficial a la cap de comunicació de Pimec, Eva Prats, i encara estem esperant. De fet, ens va dir que no hi havia cap problema però que agrairia que li diguéssim "perqué (sic) el necessiteu".

Una altra exemple de com aferrar-se a la cadira és el president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, reelegit el passat mes de juny per a un tercer mandat de quatre anys més. De totes les entitats de la societat civil les cambres de comerç són les més artificials perquè viuen del peatge obligatori que paguen les empreses en forma de quota. La Cambra de Comerç és a la societat civil el que el Departament de Vicepresidència al Govern: si suprímissin ambdós no passaria res.

Valls es va cobrir de glòria durant les negociacions del finançament en rebaixar els objectius en gairebé un 50% en només tres mesos per fer un favor al tripartit. El juliol del 2008 va afirmar solemnement que la xifra mínima era entre 3.500 i 3.800 milions. El setembre la va reduir a 2.000.

Fins i tot un home tan moderat com el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, es va queixar en una entrevista a l'Avui el 19 de juliol del 2009 de què havia estat "induït" pel conseller Castells. "Hi ha -va afirmar aleshores- excessiva sintonia d’algunes d’aquestes entitats i la conselleria d’Economia".

De fet, les cambres de comerç són tan independents que el president del Consejo Superior de Cámaras de Comercio és l’exministre del PSOE, Javier Gómez Navarro, titular de Comerç en el darrer govern de Felipe González.

Ja ho va dir el secretari general de la UGT, Josep Maria Álvarez, en una entrevista a TV3 el 27 d'octubre del 2008:  “Les cambres de comerç son paràsits i viuen a costa de les quotes que paguen les empreses i els treballadors".

Però ja que parlem del líder de la UGT a Catalunya només recordar que si tornés a la seva antiga empresa, La Maquinista, veuria que ja no existeix perquè fa anys que va ser absorbida per Alsthom. Álvarez deu portar d'alliberat sindical des del 1976 quan va ser escollit membre del comitè d'empresa i ha estat secretari general de la UGT des del 1980 reelegit successivament als congressos del 1994, el 1998, el 2002, el 2005 i el 2009.

L’únic que representant de la societat civil que conec que ha deixat el càrrec ha estat el líder de CCOO, Joan Coscubiela, i encara perquè els estatuts del sindicat prohibeixen repetir per un tercer mandat.

L’Ajuntament de Barcelona va intentar recol·locar-lo sense èxit de Síndic de Greuges de la ciutat. Com altres representant públics (Javier Solana, Joan Rigol, etc.) ha acabat a Esade. No sé si deu ensenyar als futurs empresaris com negociar amb els obrers des de l’altra banda.

Però el pitjor de tot és que els empresaris que representen els empresaris fa temps que han deixat de ser empresaris. Rosell encara manté vincles amb Congost, l'empresa familiar. Però Valls fa temps que va tancar Valls Sistach i Fichet. Com González la se a, en aquest cas amb efectes negatius per a l'ICF que algú hauria d'explicar un dia.

I ens queixàvem dels 23 anys de Pujol.

Publicitat

6 Comentaris

Publicitat
#6 Lluís, Caldes, 18/10/2010 - 07:11

És que els actuals representants dels empresaris catalans son molt catòlics:
"Fes el que jo digui però no el que jo faci"
Per cert, per model de patronal moderna i catalaniste el CCN, tots els seus mebres....treballen.

#5 lo Sisco el Rutx, TERRASSA, 17/10/2010 - 12:56

Ja es hora que es posin al descobert les maniobres per viure (molt bé) a costelles dels acomodaticis. I, a veure si algú desfà el gran "cuento" de les Cambres de Comerç ( i sé de que parlo, vaig treballar uns anys en una).

#4 Anna de Vic, Vic, 16/10/2010 - 19:45

Si aquets "chapero" Acers Boixareu (no es despectiu es demostratiu).
Es el mateix del femcat, es adir proxim a ERC i nomes contracte a catalans de cinquena generacio jo el veig be.
Necesitem empresaris independentistes! No com Rosell.
Visca Boixareu i TV3(terribas no)

#3 Josep, Barcelona, 16/10/2010 - 07:26

Home, el Sr. Boixareu té diferents empreses i es un gran empresari; cal que els empresaris nomenin a un dels seus, no a gent que només pensa en com viure fent el parasit i fent-se el xulo!

#2 Francesc, Barcelona, 15/10/2010 - 23:08

Molt interessant. Boixareu for President. Més democràcia i més transparència a les nostres entitats.