Al meu municipi enguany l’Ajuntament s’ha gastat 240.000 euros en la reconversió de l’antiga N-II, 400.000 en la millora de la via pública, 400.000 més en la remodelació de places públiques i 240.000 en el cobriments de pistes esportives -totes llevat la d'hoquei-. Per què? Perquè el 2015 hi ha eleccions municipals i així podran fer un munt d’inauguracions en any electoral. A més hi ha hagut relleu generacional i han de projectar el nou candidat.
En canvi, Xavier Trias l'ha feta més grossa: ha congelat les tarifes del transport públic a Barcelona amb la complicitat del conseller de Territori, Santi Vila. Però com es poden congelar les tarifes d’una empresa pública que té 546 milions de deute?. És tota una operació d’enginyeria financera -com Mas-Colell, que s’ha venut ja 35 edificis de la Gene per anar de lloguer- perquè fins i tot han de demanar un un crèdit als bancs de 70 milions. Però els crèdits, tard o d’hora, s’han de pagar. Ja els pagarà el que vingui.
Perquè qui pensi que el transport públic a Barcelona és car, que ho és, que vagi a Dublín. A la capital d'Irlanda la targeta mensual de bus costa 125 euros. Gairebé el doble que el meu abonament, 62 euros, de Rodalies. En el benentès que allà el bus és el transport públic majoritari perquè no hi ha Metro.
I això que, malgrat el dèficit, s’ha fet un esforç durant els últims anys per ajudar els més necessitats: el 22% de la totalitat dels viatges tenen algun tipus de descompte perquè són abonaments socials.
En els últims cinc anys, la utilització de títols amb bonificació ha experimentat un increment de més del 1.000%, ja que ha passat dels 7 milions de viatges el 2008 als més de 78 milions el 2013.
Això beneficia “una de cada quatre persones”, segons va reconèixer el propi conseller Vila en una entrevista a TV3 el passat 6 de març, quan no era partidari de congelar les tarifes. Sense oblidar que el mes anterior havia anunciat a bombo i plateret un pacte metropolità sobre el transport públic. Un dels punts era “dissenyar noves mesures d’estalvi per als operadors públics amb el compromís de reduir l’endeutament del sistema a curt termini”.
Ara no sé pas com s’ho faran perquè com que és deficitari, les administracions hauran d’aportar el 2016 més de 500 milions: 289 milions la Generalitat, 110 l’Ajuntament de Barcelona i 115 l’Àrea Metropolitana. És a dir, els pagarem entre tots. Amb 500 milions es poden pagar, amb escreix, les farmàcies o quasi la paga extra dels funcionaris.
Però no cal dir que la mesura, des d’un punt de vista electoral, ha estat un èxit. Al Telenotícies de dissabte era el tercer titular del dia i hi van dedicar un total de tres minuts. De fet no se l’esperaven ni les associacions d’usuaris, que havien aturat fa mesos les seves protestes, encara que se n’adonen que té un marcat caràcter electoral. Quan l’any vinent, un cop celebrades les eleccions, s’apugin el doble què faran?.
I, en realitat, tots juguen a l’electoralisme amb un tema tan sensible com el transport públic. Només cal veure la reacció de Jaume Collboni, que s’ho va agafar com un autèntic atac de banyes. Fins i tot l’Alberto Fernández -¿tu también, Alberto?- demanava el passat dia 7 convertir la T-12, per a nens i nenes de quatre a tretze anys, en gratuïta encara que només costa 35 euros anuals.
L’altre dia li deia a la diputada Rocío Martínez-Sampere, que és assenyada encara que sigui socialista, que governar és l’art de sumar: dos més dos igual a quatre. Si ets una administració pública et pots endeutar, però si t’endeutes massa els interessos se t’acabaran menjant.
Per això, en un dia com avui, em vénen al cap a les paraules del conseller Homs, en una roda de premsa de Govern el passat 4 de febrer quan un col·lega d’El Periódico li va preguntar perquè no congelaven els preus del transport. “Si ens endeutem serem insolidaris amb els que vénen després”, va afirmar. “La conseqüència d’haver estirat més el braç que la màniga és que després ho paguem tots”, va afegir.
Ara l’alcalde de Barcelona i un membre del mateix Govern que el conseller Homs han adoptat una mesura electoralista perquè l’any vinent hi ha eleccions i no saben com guanyar-les. En el fons, la congelació demostra que Xavier Trias té por de perdre l'alcaldia. Si en comptes prendre decisions de cara a la galeria governessin i empaitessin els que no paguen, segurament el transport públic seria més econòmic.
